Mancances incomprensibles

Com veieu els pocs (o poquíssims) que encara teniu el detall de visitar aquest bloc alguna vegada, es constata la dificultat de mantindre un recurs com aquest. Més encara si la temàtica (les coalicions polítiques) sembla que esdevé l'ovella negra de la comunitat acadèmica. Tot i que força gent s'hi omple la boca, pocs coneixen mínimament els fonaments de l'anàlisi coalicional o ni tant sols els exemples històrics al nostre país i a la resta de l'estat. Ja veieu que avui no és el meu millor dia, però certament costa d'entendre que en un context com el català siguem encara un col·lectiu tant reduït i sovint menystingut. Recordem que sóm l'únic cas dins l'estat espanyol on TOTS els governs han estat de coalició, i que a l'àmbit local els exemples han estat també molts i variats.
Tot això vé arran de la polèmica sobre l'estratègia coalicional als governs municipals bascos, on els acords beneïts amb ANV ara apareixen com a errors d'estratègia democràtica. Ni l'una ni l'altra cosa. Cal un esquema d'anàlisi i dedicar-s'hi, però per desgràcia els mitjans de comunicació segueixen tenint una nòmina de tertulians professionals o de "todòlegs" que, a fí de comptes, no ténen punyetera idea de res del que parlen. I com a mostra un botó, l'ex-dirigent d'Esquerra que tant bon punt despotrica a La Nòria com pontifica amb el Cuní o panfleteja des de la premsa escrita.

Governs de coalició a Llatinoamèrica

Us presento el meu darrer treball acadèmic en l'àmbit dels governs de coalició. En aquesta ocasió m'he apropat a les dificultats en l'anàlisi dels governs de coalició en els sistemes presidencials llatinoamericans, que és un dels aspectes menys tractats en la literatura sobre governs de coalició però que, ens els darrers temps, més importància ha adquirit a la regió. Espero us interessi.

Com en un bateig...

De ben segur que hi ha força imatges (gràfiques o literàries) que serveixen per a interpretar el congrés d'ERC d'aquest cap de setmana (amb el permís dels uròlegs allí reunits també).

A mí se m'acut aquella d'un bateig (o trobada familiar "in extenso") on coincideixen sectors de la familia que o bé feia temps que no vèiem (ni ho voliem) o bé directament no coneixem (ni ganes de). Si tingués més temps i una millor prosa literaria, de ben segur que podriem anar resseguint les estereotips entre ambdós exemples: el nounat que rep el bateig (la nova ERC?), els padrins de la criatura (els dos Joans?), els tiets emprenyats (l'altre Joan, l'Uriel i l'Ernest), l'avi al racó (aquí i a la xina popular) així com el gendre defenestrat (el Xavier)...

Malhauradament, com passa en un bateig o qualsevol trobada familiar, és molt fàcil de reobrir velles ferides i encara més fer-ne de noves. Si a sobre la familia és excessivament nombrosa (i ningú vol deixar de cruspir-se les croquetes de pollastre...) el més segur és que n'hi haurà que no podran ni acostar-se a les taules.

Els padrins, llavors, es pregunten: no era millor haver convidat només als més íntims? Calia que la tieta Roser vingués amb tota la quitxalla? Qui eren aquells que es diuen cosins i que no haviem vist mai?

Si jo fos el padrí no sé pas què faria en aquest cas concret, però si hagués d'aconsellar-ho a algú altre de ben segur li diria que avui en dia, de grans àpats ja no s'en fan. És millor ser poquets, un de cada casa, perquè a la llarga (i a la curta) molts dels que vénen només ho fan per cruspir-se les croquetes i no es queden pas a recollir les taules ni a passar l'escombra. Clar, la feina bruta que la facin els padrins, deuen pensar...

Humor...

Seminari ICPS - 2ª edició

Em plau de presentar-vos la nova edició del Seminari sobre Governs de Coalició que organitzem el Grup de Recerca sobre Coalicions i l'ICPS. [Vegeu el tríptic] Enguany és la segona edició de la versió "teòrico-pràctica" en la que no només es presenten els elements teòrics sobre la formació de governs de coalició sino que també es realitza una simulació de formació de governs durant tot el seminari. Per això fem servir un bloc, on els alumnes distribuïts en partits polítics, interactúen i van passant per totes les etapes del procés electoral i parlamentari de formació d'un govern.

Esperem que us sigui d'interés, especialment per la presència altra vegada de Gianfranco Pasquino o, en aquesta ocasió, Guillermo Márquez qui actualment és un dels millors especialistes estatals en l'estudi de la formació de governs de coalició a l'àmbit local. També, cal dir-ho, per primera vegada els alumnes de la UB poden demanar el reconeixement de 3 crèdits de lliure elecció.

Us hi esperem!

Call for Papers (2nd ECPR Graduate Conference - UAB)

I’ve recently launch a cfp in order to present a Panel proposal to the 2nd ECPR Graduate Conference to be held at the UAB next August. My Panel proposal will be devoted to “Coalition Governments in Presidential Systems: Theoretical and Empirical Challenges for Analysis” as I think is an excellent topic for young researchers to develop coalition theories. Please feel free to contact me and sending your paper proposals. Take a look at the cfp

Els efectes de la proposta del Manifest

Ahir es va presentar un manifest que pretén incidir en el tràmit parlamentari que (esperem-ho) haurà d'el·laborar la futura Llei Electoral de Catalunya. Com bé sabeu els que em coneixeu, vaig tindre l'honor de prendre part en la Comissió d'Experts que va el·laborar un Informe per encàrrec del Conseller de Governació i Administracions Púbiques, Joan Puigcercós.

Bé, tot i que l'esmentat manifest presenta algunes incorreccions de fons en l'àmbit merament electoral (per exemple és impossible -tal i com ho plantegen- garantir la proporcionalitat establerta per mandat constitucional i estatutari amb l'elecció directa dels diputats, així com obvien que l'Informe ja conté una proposta de desbloqueig de les llistes electorals -vot de llista amb expressió de preferències...), m'interessa per algunes reflexions -si més no curioses i que en delaten les intencions- sobre el procés de formació de governs.

Acceptant les premises de la preocupació que hom pot tindre sobre el fenomen de l'abstenció, certament sobta de trobar el següent text:

els ciutadans acaben votant per qui vol que els governi, perquè en les llistes tancades i bloquejades més que votar a un diputat és vota a qui ens governarà. Però això també ha quedat alterat pels pactes entre nombrosos partits, que poden deixar fora del govern la força guanyadora, malgrat aquesta ho sigui per un ampli marge de vots. Tot això desorienta i perverteix el sistema democràtic.

Després de donar-hi moltes voltes, ja em perdonareu que ho expressi tant cruament: sembla mentida que els promotors, signants i adherents d'aquest Manifest desconeguin els mecanismes inherents a la política parlamentària. Ja ho deia Robert Axelrod, estudiós dels governs de coalició:

les eleccions no decideixen qui governa. Qui ho fa són els partits mitjançant negociacions entre ells.

I punt, no hi ha més història. Que Artur Mas i el seu equip hagin estat incapaços de gestionar la victòria en nombre d'escons, insuficient per a garantir la seva investidura, no invalida la dinàmica parlamentària que a la gran majoria d'estats europeus (i sobretot dels tant admirats des d'aquesta posició partidista) ha ofert governs de coalició -majoritaris i minoritaris- estables de manera ininterrompuda des de 1945.

Ja n'hi ha prou de confondre, intentar de prendre'ns el pèl i de buscar justificacions prèvies per a no escometre -d'una vegada ja per totes- una de les tasques pendents i que -paradoxalment- esdevindria un veritable acte "d'autogovern": dotar-nos d'una Llei electoral pròpia.

Els governs de coalició a Llatinoamèrica

El proper dimarts 13, a partir de les 18 hores, se celebrarà el taller: “Los gobiernos de coalición en los sistemas presidenciales de Latinoamérica: elementos para su estudio” on exposaré una breu aproximació al debat sobre l’anàlisi dels governs de coalició en els sistemes presidencials llatinoamericans. La ponència serà discutida pel Prof. Dr. Jordi Matas. L’acte tindrà lloc a la Sala de la Campana del CIDOB. Més info. i inscripció gratuïta: aquí

Nou recurs

Per a tots aquells interessats en l'estudi dels governs de coalició, us convido a visitar el NOU BLOC que he obert per a emprar-lo com a vehicle de comunicació amb els doctorands que segueixen el meu curs de "Governs de coalició i dinàmiques coalicionals en perspectiva multinivell", dins del doctorat en Ciència Política de la UB.

El quatripartit vigatà

Les darreres eleccions municipals a Vic han estat un focus d'atenció no només mediàtica (en bona mesura degut al creixement espectacular de la formació xenòfoba PxC, que va fer que tothom aquí tingués penjat el "sanbenito" de xenòfobs...) sinó també per la solució a la situació que es va donar inicialment: la formació d'un govern de coalició quatripartit.

Així, CiU, PSC, ERC i ICV varen acordar deixar en un segon terme l'esmentada formació extremista així com als dos regidors de la CUP. Aquest esquema semblava que hauria d'oferir prous espais per a la gestió política de cadascun dels socis, amb parcel·les polítiques diferenciades i que els haurien de permetre presentar-se activament davant els seus respectius electors en àmbits prou importants per a cadascun d'ells.

Això pel que fa als actius, però hi havia també elements potencialment perillosos si no s'assumien unes certes dinàmiques coalicionals. L'experiència ha demostrat que els governs de coalició ténen com a un dels principals esculls la gestió de la comunicació interna entre els seus socis (i també externa, no cal oblidar-ho) tant pel que fa a l'establiment de la "fulla de ruta" política com a l'intercanvi d'informació que, necessàriament, té un abast transversal. Sovint també el consell és en primer lloc la concrecció dels acords (i del comportament de cada soci respecte dels futurs desacords) en un pacte escrit i públic, així com l'establiment d'un mecanisme de coordinació constant entre els socis on residencialitzar les desavinences i les crítiques (evitant així de fer-ho en públic i debilitat el govern).

Doncs bé, acceptant que cap dels dos darrers consells es va concretar, només quedava pendent COM gestionar la comunicació interna i, per tant, cohesionar el govern. En aquest sentit s'ha de partir d'una màxima que es repeteix en tots els governs de coalició sobredimensionats (aquells que ténen socis superflus de cara a garantir la supervivència del govern): el soci majoritari intentarà imposar les seves directrius al/als socis menors i innecessaris, assumint inclús l'eventualitat d'una ruptura/expulsió per tal de no patir pèrdues electorals futures.

Crec que aquesta ha estat la raó de fons que ha portat a l'alcalde de retirar les delegacions al regidor d'ICV a Vic, més que no pas maniobres en la foscor o explicacions ingènues com les que va oferir la regidora i cap de llista de la CUP a la ciutat. Després de sentir-la divagar sobre la llibertat d'expressió i els móns de yupi, em va venir al cap el refrany castellà "Quien con niños se acuesta, mojado se levanta", o el que és el mateix, "Qui no vulgui pols que no vagi a l'era". O què es creien, que la política era un joc de sobretaula?