Ahir es va presentar un manifest que pretén incidir en el tràmit parlamentari que (esperem-ho) haurà d'el·laborar la futura Llei Electoral de Catalunya. Com bé sabeu els que em coneixeu, vaig tindre l'honor de prendre part en la Comissió d'Experts que va el·laborar un Informe per encàrrec del Conseller de Governació i Administracions Púbiques, Joan Puigcercós.
Bé, tot i que l'esmentat manifest presenta algunes incorreccions de fons en l'àmbit merament electoral (per exemple és impossible -tal i com ho plantegen- garantir la proporcionalitat establerta per mandat constitucional i estatutari amb l'elecció directa dels diputats, així com obvien que l'Informe ja conté una proposta de desbloqueig de les llistes electorals -vot de llista amb expressió de preferències...), m'interessa per algunes reflexions -si més no curioses i que en delaten les intencions- sobre el procés de formació de governs.
Acceptant les premises de la preocupació que hom pot tindre sobre el fenomen de l'abstenció, certament sobta de trobar el següent text:
Després de donar-hi moltes voltes, ja em perdonareu que ho expressi tant cruament: sembla mentida que els promotors, signants i adherents d'aquest Manifest desconeguin els mecanismes inherents a la política parlamentària. Ja ho deia Robert Axelrod, estudiós dels governs de coalició:els ciutadans acaben votant per qui vol que els governi, perquè en les llistes tancades i bloquejades més que votar a un diputat és vota a qui ens governarà. Però això també ha quedat alterat pels pactes entre nombrosos partits, que poden deixar fora del govern la força guanyadora, malgrat aquesta ho sigui per un ampli marge de vots. Tot això desorienta i perverteix el sistema democràtic.
I punt, no hi ha més història. Que Artur Mas i el seu equip hagin estat incapaços de gestionar la victòria en nombre d'escons, insuficient per a garantir la seva investidura, no invalida la dinàmica parlamentària que a la gran majoria d'estats europeus (i sobretot dels tant admirats des d'aquesta posició partidista) ha ofert governs de coalició -majoritaris i minoritaris- estables de manera ininterrompuda des de 1945.les eleccions no decideixen qui governa. Qui ho fa són els partits mitjançant negociacions entre ells.
Ja n'hi ha prou de confondre, intentar de prendre'ns el pèl i de buscar justificacions prèvies per a no escometre -d'una vegada ja per totes- una de les tasques pendents i que -paradoxalment- esdevindria un veritable acte "d'autogovern": dotar-nos d'una Llei electoral pròpia.
2 comentaris:
A mi m'ha agradat l'article que hi ha (http://www.accioperlademocracia.org/cream/?page=4&post=1). En tot cas, la llista dels primers 50 signants és mooooolt significativa.
Doncs amb la última perla que va soltar el senyor Mas al programa "Tinc una pregunta per vostè", s'ha acabat de coronar:
"Pregunta: Cuando usted gane y sea presidente...
Respuesta: En este país para ser presidente hay que perder las elecciones.
Pregunta: ¿Qué le prometió Zapatero cuando fue a recortar el Estatuto?
Respuesta: Se ha dicho que Zapatero y yo hablamos de la Generalitat y de la presidencia. Es cierto que hablé con Zapatero de la necesidad de respetar las listas más votadas, es verdad y nunca lo he escondido. Lo defendí con Zapatero y delante de Montilla antes de las elecciones catalanas. Zapatero me dijo que sí y Montilla que no. Simplemente pedí que, como en cualquier país normal, se respete la lista más votada por los ciudadanos."
El millor es lo del país normal, jeje.
Publica un comentari a l'entrada