Les darreres eleccions municipals a Vic han estat un focus d'atenció no només mediàtica (en bona mesura degut al creixement espectacular de la formació xenòfoba PxC, que va fer que tothom aquí tingués penjat el "sanbenito" de xenòfobs...) sinó també per la solució a la situació que es va donar inicialment: la formació d'un govern de coalició quatripartit.
Així, CiU, PSC, ERC i ICV varen acordar deixar en un segon terme l'esmentada formació extremista així com als dos regidors de la CUP. Aquest esquema semblava que hauria d'oferir prous espais per a la gestió política de cadascun dels socis, amb parcel·les polítiques diferenciades i que els haurien de permetre presentar-se activament davant els seus respectius electors en àmbits prou importants per a cadascun d'ells.
Això pel que fa als actius, però hi havia també elements potencialment perillosos si no s'assumien unes certes dinàmiques coalicionals. L'experiència ha demostrat que els governs de coalició ténen com a un dels principals esculls la gestió de la comunicació interna entre els seus socis (i també externa, no cal oblidar-ho) tant pel que fa a l'establiment de la "fulla de ruta" política com a l'intercanvi d'informació que, necessàriament, té un abast transversal. Sovint també el consell és en primer lloc la concrecció dels acords (i del comportament de cada soci respecte dels futurs desacords) en un pacte escrit i públic, així com l'establiment d'un mecanisme de coordinació constant entre els socis on residencialitzar les desavinences i les crítiques (evitant així de fer-ho en públic i debilitat el govern).
Doncs bé, acceptant que cap dels dos darrers consells es va concretar, només quedava pendent COM gestionar la comunicació interna i, per tant, cohesionar el govern. En aquest sentit s'ha de partir d'una màxima que es repeteix en tots els governs de coalició sobredimensionats (aquells que ténen socis superflus de cara a garantir la supervivència del govern): el soci majoritari intentarà imposar les seves directrius al/als socis menors i innecessaris, assumint inclús l'eventualitat d'una ruptura/expulsió per tal de no patir pèrdues electorals futures.
Crec que aquesta ha estat la raó de fons que ha portat a l'alcalde de retirar les delegacions al regidor d'ICV a Vic, més que no pas maniobres en la foscor o explicacions ingènues com les que va oferir la regidora i cap de llista de la CUP a la ciutat. Després de sentir-la divagar sobre la llibertat d'expressió i els móns de yupi, em va venir al cap el refrany castellà "Quien con niños se acuesta, mojado se levanta", o el que és el mateix, "Qui no vulgui pols que no vagi a l'era". O què es creien, que la política era un joc de sobretaula?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada