Una de les poques coses interessants de l'actual campanya electoral catalana és el fet que, sigui quin sigui el resultat, la necessitat d'establir pactes serà la primera qüestió en l'agenda de tots els partits. Fixeu-vos que no estic dient que només hi hagi un únic escenari (govern de coalició) sinó que l'escenari és -com a mínim- doble: o un govern de coalició (amb tres principals combinacions CiU-ERC; CiU-PSC o PSC-ERC-ICV) o bé un govern minoritari (tot i que també seria de coalició, en aquest cas de CiU).
Arran d'aquesta constatació hi ha cada cop més veus (no només dels candidats) que "exigeixen" de conèixer amb antel·lació a la votació amb qui pactarà cadascú. Tot i que des d'un punt de vista un xic demagògic es pot entendre aquest interés (sobretot aquells que no ténen clarament decidit el seu vot) el cert és que una exigència com aquesta va contra la mateixa lògica de l'activitat parlamentària.
Tal i com és sabut (encara que algú ho havia oblidat alguna vegada) les eleccions no formen el govern, atès que no té perquè haver-hi una relació directa entre els resultats electorals i la formació de l'executiu. Per més que els candidats (i els seus partits) ens presenten ofertes personalistes, la tria que farem el dimecres vinent és entre partits. És així que el nombre absolut de vots no és indicador de res (i menys amb l'inexistent llei electoral catalana) i per tant l'element de victòria és el nombre d'escons.
Doncs bé, l'aritmètica parlamentària s'activa un cop coneguts els resultats i, per tant, el meravellós món dels desmentits començarà a moure's. Serà interessant de veure com Montilla es desfarà en elogis envers ERC o destacarà la importància de l'ideari ecosocialista; Mas cantant les virtuts patriòtiques de Carod o enviant un SMS a Piqué recordant que al notari va dir "pactar", i no pas "no rebre recolzaments". O com la dupla Carod-Puigcercós resoldrà el dubte de si demanar a telefònica el Duo o el Trio d'Imagenio, i jugant als "xinos" per veure qui es queda i qui marxa...
Ara, el més divertit (per no plorar) de tot és la compareixença pública dels candidats a la nit electoral. Us hi jugeu un pèsol (Puyal dixit) a que tots hauran guanyat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada