Els efectes de la proposta del Manifest

Ahir es va presentar un manifest que pretén incidir en el tràmit parlamentari que (esperem-ho) haurà d'el·laborar la futura Llei Electoral de Catalunya. Com bé sabeu els que em coneixeu, vaig tindre l'honor de prendre part en la Comissió d'Experts que va el·laborar un Informe per encàrrec del Conseller de Governació i Administracions Púbiques, Joan Puigcercós.

Bé, tot i que l'esmentat manifest presenta algunes incorreccions de fons en l'àmbit merament electoral (per exemple és impossible -tal i com ho plantegen- garantir la proporcionalitat establerta per mandat constitucional i estatutari amb l'elecció directa dels diputats, així com obvien que l'Informe ja conté una proposta de desbloqueig de les llistes electorals -vot de llista amb expressió de preferències...), m'interessa per algunes reflexions -si més no curioses i que en delaten les intencions- sobre el procés de formació de governs.

Acceptant les premises de la preocupació que hom pot tindre sobre el fenomen de l'abstenció, certament sobta de trobar el següent text:

els ciutadans acaben votant per qui vol que els governi, perquè en les llistes tancades i bloquejades més que votar a un diputat és vota a qui ens governarà. Però això també ha quedat alterat pels pactes entre nombrosos partits, que poden deixar fora del govern la força guanyadora, malgrat aquesta ho sigui per un ampli marge de vots. Tot això desorienta i perverteix el sistema democràtic.

Després de donar-hi moltes voltes, ja em perdonareu que ho expressi tant cruament: sembla mentida que els promotors, signants i adherents d'aquest Manifest desconeguin els mecanismes inherents a la política parlamentària. Ja ho deia Robert Axelrod, estudiós dels governs de coalició:

les eleccions no decideixen qui governa. Qui ho fa són els partits mitjançant negociacions entre ells.

I punt, no hi ha més història. Que Artur Mas i el seu equip hagin estat incapaços de gestionar la victòria en nombre d'escons, insuficient per a garantir la seva investidura, no invalida la dinàmica parlamentària que a la gran majoria d'estats europeus (i sobretot dels tant admirats des d'aquesta posició partidista) ha ofert governs de coalició -majoritaris i minoritaris- estables de manera ininterrompuda des de 1945.

Ja n'hi ha prou de confondre, intentar de prendre'ns el pèl i de buscar justificacions prèvies per a no escometre -d'una vegada ja per totes- una de les tasques pendents i que -paradoxalment- esdevindria un veritable acte "d'autogovern": dotar-nos d'una Llei electoral pròpia.

Els governs de coalició a Llatinoamèrica

El proper dimarts 13, a partir de les 18 hores, se celebrarà el taller: “Los gobiernos de coalición en los sistemas presidenciales de Latinoamérica: elementos para su estudio” on exposaré una breu aproximació al debat sobre l’anàlisi dels governs de coalició en els sistemes presidencials llatinoamericans. La ponència serà discutida pel Prof. Dr. Jordi Matas. L’acte tindrà lloc a la Sala de la Campana del CIDOB. Més info. i inscripció gratuïta: aquí

Nou recurs

Per a tots aquells interessats en l'estudi dels governs de coalició, us convido a visitar el NOU BLOC que he obert per a emprar-lo com a vehicle de comunicació amb els doctorands que segueixen el meu curs de "Governs de coalició i dinàmiques coalicionals en perspectiva multinivell", dins del doctorat en Ciència Política de la UB.

El quatripartit vigatà

Les darreres eleccions municipals a Vic han estat un focus d'atenció no només mediàtica (en bona mesura degut al creixement espectacular de la formació xenòfoba PxC, que va fer que tothom aquí tingués penjat el "sanbenito" de xenòfobs...) sinó també per la solució a la situació que es va donar inicialment: la formació d'un govern de coalició quatripartit.

Així, CiU, PSC, ERC i ICV varen acordar deixar en un segon terme l'esmentada formació extremista així com als dos regidors de la CUP. Aquest esquema semblava que hauria d'oferir prous espais per a la gestió política de cadascun dels socis, amb parcel·les polítiques diferenciades i que els haurien de permetre presentar-se activament davant els seus respectius electors en àmbits prou importants per a cadascun d'ells.

Això pel que fa als actius, però hi havia també elements potencialment perillosos si no s'assumien unes certes dinàmiques coalicionals. L'experiència ha demostrat que els governs de coalició ténen com a un dels principals esculls la gestió de la comunicació interna entre els seus socis (i també externa, no cal oblidar-ho) tant pel que fa a l'establiment de la "fulla de ruta" política com a l'intercanvi d'informació que, necessàriament, té un abast transversal. Sovint també el consell és en primer lloc la concrecció dels acords (i del comportament de cada soci respecte dels futurs desacords) en un pacte escrit i públic, així com l'establiment d'un mecanisme de coordinació constant entre els socis on residencialitzar les desavinences i les crítiques (evitant així de fer-ho en públic i debilitat el govern).

Doncs bé, acceptant que cap dels dos darrers consells es va concretar, només quedava pendent COM gestionar la comunicació interna i, per tant, cohesionar el govern. En aquest sentit s'ha de partir d'una màxima que es repeteix en tots els governs de coalició sobredimensionats (aquells que ténen socis superflus de cara a garantir la supervivència del govern): el soci majoritari intentarà imposar les seves directrius al/als socis menors i innecessaris, assumint inclús l'eventualitat d'una ruptura/expulsió per tal de no patir pèrdues electorals futures.

Crec que aquesta ha estat la raó de fons que ha portat a l'alcalde de retirar les delegacions al regidor d'ICV a Vic, més que no pas maniobres en la foscor o explicacions ingènues com les que va oferir la regidora i cap de llista de la CUP a la ciutat. Després de sentir-la divagar sobre la llibertat d'expressió i els móns de yupi, em va venir al cap el refrany castellà "Quien con niños se acuesta, mojado se levanta", o el que és el mateix, "Qui no vulgui pols que no vagi a l'era". O què es creien, que la política era un joc de sobretaula?

jejejeje

Ja em perdonareu el "post", perquè fa temps que aporto massa coses (la feina, companys, la feina...) però avui vull compartir un moment d'humor arran de la carta setmanal de Duran Lleida que he vist reflectida a la web de La Vanguardia.

Realment aquesta vegada no es pot negar que l'humor i la política han estat ben combinats...

‘Con Z de Zapatero’ és l’eslògan que ha escollir el PSOE per explicar què
ha fet el govern. La roda de premsa per presentar la campanya va ser
convocada així: “José Blanco preZenta a las treZe horaZ la campanya
balanZe del gobierno del PSOE. FerraZ, 70. Salón de actoZ”. La campanya arrenca, a més, amb un vídeo on Rodríguez Zapatero afirma que “tot es pot dir amb un somriure”. Sincerament, tot no. El pZoe hauria de Zaber que a Catalunya eZtem finZ al capdamunt que Ze’nZ prengui el pèl encara que eZ faci Zomrient.

Constraints electorales

En primer lugar una disculpa. Realmente hace mucho que no aporto nada nuevo al blog, pero sinceramente mi "desaparición" tiene poderosas razones: en primer lugar estoy pasando en verano (algunos dirían que las "vacaciones"...sic) en México, dando clases en El Colegio de Veracruz y en la Universidad Autónoma Benito Juárez de Oaxaca. Ya son destinos "tradicionales" en mi quehacer académico-veraniego-familiar, así que... En segundo lugar llevo ya un buen tiempo dedicándome al voto electrónico (algunos ya conoceis mi otro blog: reniu.blogspot.com) así que me entendéis.

No obstante sigo siempre con la atención puesta en el mundo de las coaliciones, ya que por suerte ha sido (y lo seguirá siendo) mi principal campo de especialización. Lo que quería comentar, de ahí el título, es el tremendo desconocimiento que uno percibe sobre todo lo que rodea el ámbito de los pactos y negociaciones coalicionales -no ya en España o Catalunya- sinó en el resto del mundo y en sistemas tan alejados de los nuestros como es el mexicano. Este fin de semana pasado se celebraron elecciones intermedias a Diputados locales en el estado de Veracruz (mi segunda residencia, jejeje) así como de Presidencias Municipales (alcaldes). Aunque en este caso los alcaldes se eligen en elección directa por mayoría simple, así como 30 de los 50 diputados locales en distritos uninominales, los 20 diputados restantes son electos mediante un peculiar sistema de listas plurinominales.

Más allá de lo atinado o no del diseño del proceso (existen límites al número total de diputados que la formación mayoritaria puede obtener, en base a sus diputados de mayoría...) así como de la transparencia de la cita electoral, lo significativo es los "constraints" que introduce el sistema electoral en el ámbito de las coaliciones.

Para no hacerlo muy cansado, básicamente el sistema electoral mexicano descansa (a nivel federal y a nivel estatal) en lo que se denomina el "registro de partido": si un partido que se presenta a la elección no obtiene el 2% de los votos pierde su registro y, con ello, las desorbitadas prerrogativas (financiación básicamente) a las que tiene derecho. Como bien os podeis imaginar ello supone que múltiples micro-partidos que en cualquier otro sistema habrían desaparecido (o simplemente serían eternamente extraparlamentarios) "vendan" al mejor postor sus pocos apoyos electorales con el objetivo de formar una coalición electoral que les brindará -de acuerdo con lo establecido en un convenio (o contrato) previo- el anhelado 2% (o más si cabe). El resultado es que por lo general dichos partidos (como por ejemplo el Partido Verde Ecologista de México, el Partido del Trabajo, Convergencia Democrática, Alternativa Social Democráta y Campesina o el Partido de la Nueva Alianza entre otros) terminen configurando amplias coaliciones electorales con los grandes partidos (PRI, PAN o PRD) en las que, como mucho, obtienen alguno de los primeros puestos en las listas plurinominales.

Además de esta concrección práctica de la operación del entorno jurídico-electoral como concidionante de la formación de coaliciones nos encontramos luego con la "divertida" (por calificarlo de alguna forma, claro!!!) decisión de dichos partidos de abandonar la disciplina coalicional que les permitió mantener su negocio (quiero decir su registro, ups!) con lo que realmente nos encontramos ante la más burda y simple instrumentalización de la formación de coaliciones. ¿O no?

Oportunismo electoralista (e inconstitucional...)

En el transcurso de las últimas semanas hemos asistido a repetidas manifestaciones (algunas de lo más descabelladas por anti-estatutarias e inconstitucionales) por parte de la cúpula de CiU en relación a la futura ley electoral de Catalunya. En buena parte de estas afirmaciones se pedía, por ejemplo, condicionar la formación de gobierno (esto es, la investidura del presidente de la Generalitat) en favor de la formación más votada, obviando el principio del juego parlamentario de mayorías y minorías.

Hoy nos despertamos con otro actor que se suma al carro de estas peticiones insensatas, y que llama poderosamente la atención por ser peticiones CLARAMENTE inconstitucionales. Efectivamente Mariano Rajoy y el PP empiezan a calentar las baterías pre-electorales con el reclamo de una reforma de la Ley Orgánica del Régimen Electoral General (LOREG) anunciando como principal propuesta que sean las formaciones por encima del 30% de los votos las únicas que puedan formar gobierno, en el bienentendido que sería la que obtuviera mayor porcentaje de votación quien sería la única depositaria de la capacidad de investir a su candidato.

Realmente da pena (por no emitir algún otro calificativo susceptible de querella civil) que tengamos unos representantes políticos que, sin mayor empacho, se lancen a emitir proclamas de contenido claramente ilegal cuya emisión parece responder única y exclusivamente a confundir a los ciudadanos mediante discursos demagógico-populistas.

El problema no está en la capacidad de negociación para la conformación de mayorías alternativas (aunque sí lo es para las formaciones que se han mostrado absolutamente incapaces e incompetentes para tal fín, curiosamente las que emiten dichas proclamas...), sinó que nuestro(s) sistema(s) electoral(es) debe revisarse en otro orden de cosas.

Tal y como se ha propuesto desde la Comisión de Expertos creada a instancias del Gobierno de la Generalitat y de la que tuve el honor de formar parte, las reformas deberían dirigirse a (como mínimo) revisar el ya caduco sistema de listas cerradas y bloqueadas, la adopción de las nuevas tecnologías como canales complementarios para la emisión del voto, el establecimiento de mecanismos para incentivar la participación y, otrosí, la revisión del número y magnitud de las circunscripciones (sobretodo en este caso para las elecciones al Congreso de los Diputados).

Lo demás son puras puñetas demagógicas, que sólo conseguiran bloquear el debate y, como siempre sucede en estos lares, aparcar una reforma que (como la del Senado) hace tiempo que clama al cielo.

Por cierto, una de las riquezas de nuestro sistema político (véase Catalunya) es el acomodo y el protagonismo de las formaciones minoritarias. No vayamos a tirar al bebé con el agua sucia...

Una de freda i una de calenta...

Quina és la freda? doncs que fa més d'una setmana que vàrem lliurar el nostre informe de la comissió d'experts per a les bases de la futura (esperem-ho) llei electoral catalana i encara no tenim data per comparèixer davant els portanveus dels grups parlamentaris...
Vejam, ara no serem pas ingenus, però si realment hagués cregut que seria posar l'informe en un calaix... no sé si pagava la pena tres mesos de feina, discussions, cessions, renúncies, acords... per no res...

Quina és la calenta? doncs que el bon amic Joan Ridao, a qui equiparo amb els millors polítics contemporanis catalans (pocs, eh?, comptadets amb els dits d'una ma...) ha estat aclamat com a cap de llista de les legislatives per ERC. Ara només li desitjo molta sort i, sobretot, reeditar el grup parlamentari propi, perquè en cas contrari seria un trist final per a un dels millors parlamentaris que Esquerra pugui tindre en molt de temps... (i em sembla que de quadres preparats no en van pas sobrers.. oi?)

Article de Laia Balcells

Avui la Laia Balcells ha publicat un article molt interessant a El Periódico que us en recomano la lectura. Tant de bò fóssim més els que defensem la política coalicional i les dinàmiques de negociació interpartidista.
Felicitats Laia per l'article: breu, concís, interessant i enriquidor.

També el podeu llegir AQUI (si no us va bé l'enllaç del títol del post...)

Unió Mallorquina

Como ya he señalado en diversas ocasiones, los estudios sobre los gobiernos de coalición (y sobre las coaliciones políticas) en España son aún demasiado escasos. Y ello es especialmente sorprendente tras la celebración de elecciones como las del mes pasado, de ámbito autonómico y local, en la que las dinámicas coalicionales aparecen con toda su intensidad.

Tenemos la suerte de contar con una multiplicidad de casos que habrían de ser terreno abonado para la generalización de estudios, tanto de caso como comparados, de dichos procesos de formación de gobierno.

Particularmente hoy quiero llamar la atención sobre el caso balear, en el que la actuación de UM (Unió Mallorquina) y de su líder, Mª Antonia Múnar, está ofreciendo en cada proceso electoral verdaderas lecciones de negociación interpartidista y de rendimiento coalicional envidiable por muchas formaciones políticas. Bien es cierto que la insularidad juega un papel muy importante -como por otro lado también lo juega en el caso canario- pero la capacidad de decisión y de maniobra de UM en relación a CC es absolutamente distinta.

Ahora que por fín las clases se terminaron y los examenes casi también, espero poder ahondar en las experiencias coalicionales surgidas tras estas elecciones, por lo que animo a quien esté interesado a colaborar abierta y solidariamente con el análisis.

Presentació de la revista "Eines"

El proper dijous 21 de juny se celebrarà la presentació de la revista de reflexió política "Eines" patrocinada per la Fundació Josep Irla, a partir de les 19 hores al Pati Manning. Hi esteu convidats.

Dinàmiques coalicionals (II)

Per l'anàlisi de Vic, veieu la pàgina de l'Avui referenciada al títol o AQUI

Dinàmiques coalicionals (I)

Després de tants dies sense cap post arriba l'hora de tornar a aquesta costum que, certament, cal exercir-la amb una mica de paciència i temps (que habitualment no tenim). Les darreres eleccions locals i autonòmiques a 13 CCAA han posat sobre la taula múltiples escenaris on les dinàmiques coalicionals de ben segur que s'activaran. Navarra, Balears o Canàries semblen ser els principals punts d'interés i sense cap mena de dubtes en els propers dies veurem què succeix i ja ho comentarem.

En l'àmbit local les eleccions han estat també força mogudes, sobretot al nostre país. La breu recomposició de forces a l'Ajuntament de Barcelona, la irrupció de formacions radicals a bona part d'ajuntaments catalans i les possibilitats de canvis substancials en les aliances a bona part de la geografia catalana mereixen un comentari.

Deixeu-me que comenci avui amb l'esdeveniment més proper en el temps i que, ahir, em va agafar absolutament per sorpresa: la decisió d'ERC de no reeditar el pacte tripartir al cap i casal.

Vaig asssebentar-me de la noticia per una trucada d'una periodista del programa del Toni Clapés a RAC 1 a les 3 de la tarda, passejant tranquilament per Barcelona. La meva primera impressió -espontània- va ser que aquesta era una declaració habitual dins el context negociador d'un govern de coalició. Així, atesos els resultats i la davallada per sota d'IC-V era força lògic que Portabella intentés de forçar la situació per tal de no patir una disminució massa forta dins del cartipàs del proper consistori barceloní.

Vaig accedir ràpidament a un ordinador i un cop sentides les seves declaracions (gràcies al magnífic invent del youtube...) i feta una reflexió més serena la meva percepció va anar modificant-se. En primer lloc vaig creure'm la seva decisió -com així s'ha confirmat amb el recolzament crític, però recolzament unànim de la federació de Barcelona- i acte seguit vaig començar a pensar en termes purament de dinàmica coalicional o, si ho voleu, de teoria coalicional.

Aquí em va venir com un tret el concepte de Kaare Strom de "Diferencial d'influència política", que ras i curt ve a dir que aquells partits que percebin que poden obtindre millors rendiments restant a l'oposició que no pas accedint al govern decidiran de no incorporar-se a una coalició. De tant simple que sovint es deixa de banda!!!

D'exemples, els que volgueu!!!

Si a més hi afegim que l'artº 196 de la LOREG permet que l'alcalde, en cas d'absència de majoria absoluta, sigui el líder de la formació més votada, ja tenim el dibuix del context de la decisió. Esquerra no impedeix que Hereu, els socialistes i els ecosocialistes accedeixin al govern... però es reserva una capacitat molt gran de decisió per a les qüestions clau en el decurs de la legislatura municipal. Més enllà del tòpic de l'equidistància, el cert és que la suau recomposició de forces permetrà a Esquerra i a Portabella de poder decidir -o si més no condicionar fortament- decisions que seran claus en el futur de la ciutat com el traçat de l'AVE o d'altres qüestions vinculades amb els serveis públics, la immigració o la seguretat ciutadana.

Per si és poca cosa, afegiu-hi el fet que els partits -encara que no ho sembli- introdueixen en els seus càlculs estratègics dues variables molt significatives: la perspectiva electoral futura -i tindrem eleccions legislatives l'any vinent on Esquerra s'hi juga molt, a banda d'aturar la davallada- i la necessitat de garantir la cohesió interna -on per cert ERC haurà d'afrontar en no poc temps un congrès.

Quina possibilitat d'èxit té aquesta estratègia a mig i llarg termini? Doncs precisament aquest èxit rau en la capacitat de mantindre-la. Si per les raons que siguin ERC desfà el camí, ara que ja ha passat el punt-de-no-retorn de l'opinió pública els efectes no seran negatius, seran catastròfics.

Demà, si puc, us comento el tema de Vic i rodalies, que també n'hi ha per sucar-hi pa!!!

Entrevista a COM Radio

Us invito a escoltar la meva participació al programa de la Glòria Serra a COM Ràdio. Els comentaris seran benvinguts!!!

http://www.comradio.com/flash/reproductor/reproductor.asp?kin_audio=33748

Conferència del Prof. Gianfranco Pasquino

El Professor de la Universitat de Bolònia (Itàlia), Gianfranco Pasquino, prendrà part el proper dimecres 25 en el seminari que sobre formació de governs de coalició estem realitzant a l'ICPS, com una de les activitats del Grup de Recerca sobre Coalicions (UB-ICPS).

A més, el dijous 26, impartirà una conferència "La reforma en Italia: la historia interminable", en la que passarà revista a tot el procés reformador que viu el país italià des de diferents punts de vista.

La cita és a l'ICPS el dijous 26, a les 18 hores. Hi esteu convidats.

Nuevo artículo sobre gobiernos de coalición

Novedad:

Nuestro colega y compañero en el Grup de Recerca sobre Coalicions (Grupo de Investigación sobre Coaliciones), el Dr. Joan Ridao (URV), acaba de publicar un Working Paper en el ICPS sobre Les coalicions polítiques a Catalunya. El cas del govern catalanista i d’esquerres del que os recomendamos su lectura.

Felicitació

El nostre company i col·lega el Dr. Jordi Matas i Dalmases (UB) ha obtingut l'habilitació nacional com a Catedràtic de Ciència Política i de l'Administració. Des d'aquí la nostra més sincera felicitació. Val a dir que el segon exercici fou una anàlisi del procés de formació dels governs de coalició, que esperem que ben aviat aparegui publicat.

En resum, felicitats i enhorabona!!!

¿Y Durán qué opina?

La Vanguardia. 14/03/2007, p. 17

"Rajoy anuncia a estar dispuesto a gobernar con CiU, con o sin mayoría absoluta"

<<...Unos pactos que Rajoy ve factibles, a pesar de los desencuentros de los últimos tiempos, y que va a facilitar poniendo pocas condiciones: que sean "escritos, públicos, y con un sólo límite, el respeto a la Constitución y al Estado de derecho".>>

<<...CiU, sin embargo, no está de momento por la labor. Felip Puig insistió, tras conocer las declaraciones de Mariano Rajoy, en que "el PP no podrá contar con CiU para ninguna de sus fantasías políticas que en estos momentos se estén imaginando mientras no cese su batalla constitucional y política contra el Estatut y la agresión contra Catalunya". El portavoz de CiU en el Parlament pidió al líder del PP, en definitiva, que "no fantasee" sobre hipotéticos pactos postelectorales que "hoy y mañana son imposibles">>

Seminari ICPS - Grup de recerca sobre coalicions

Durant els mesos d'abril i maig d'enguany l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) acollirà el Seminari "Fer un govern de coalició: de la teoria a la pràctica", codirigit pels Drs. Jordi Matas (UB) i Josep Mª Reniu (UB), responsables del Grup de Recerca sobre Coalicions (GRC - ICPS/UB). (vegeu el tríptic per més detalls)

Les sessions són setmanals, els dimecres de 16 a 20 hores a la seu de l'ICPS (Mallorca, 244).

El seminari s'adreça a estudiants de segon i tercer cicle de Ciència Política i de l'Administració, Dret, Periodisme i ciències socials en general; periodistes, professionals del màrqueting polític i consultors en l'àmbit polític i electoral; polítics, parlamentaris i alts càrrecs de l'Administració.

La qüota d'inscripció és gratuïta i les places són limitades. La sol·licitud d'inscripció (nom i cognom, adreça, llicencuatura o procedència) es pot adreçar per correu-electrònic a la responsable de l'ICPS.
Esperem que us intessi.