Tripartit 2.0

Aquesta nit Carod-Rovira ha acabat de desfullar la margarita, si és que mai ho havia començat a fer -que ho dubto molt-, i ha decidit que el proper president de la Generalitat sigui el candidat del PSC José Montilla. Certament aquesta era una de les possibles solucions al procés de formació de govern que s'encetà el passat dimecres amb uns resultats electorals que, en el seu conjunt, havien deixat les coses força semblants al escenari del 2003 però que hi havia alguns matisos significatius.

Potser el més important era la suau caiguda de la mateixa ERC, que combinada amb la forta penalització de l'electorat al PSC (no només en termes d'escons sinó també en la palmària incapacitat de movilitzar els seus votants tot i el recolzament decidit de ZP) i l'ascens d'ICV (gràcies també a la minsa participació) situaven a ERC en una inmillorable posició negociadora. Tant en la reedició del tripartit com en un possible govern catalanista, els republicans teníen la clau i el clauer, i se suposava que obririen la porta i serien qui decidirien qui i com entraria a la nova casa. Des d'aquest punt de vista jo creia que Carod-Rovira i el seu equip negociador (amb gent coneixedora de la política de les coalicions, no en tinc cap dubte) aprofitaria per a exprémer una mica la seva posició, tota vegada que en la nova correlació de forces la diferència és de només 1 escó en favor de la primera solució.

Doncs bé, sembla que assustats per un hipotétic pacte sociovergent (que mai ningú s'ha acabat de creure pels efectes colaterals que hagués portat al sí del socialisme català) ràpidament han lliurat el clauer i només han fet servir la clau per triar porta, però sembla que res més.

Obviament ara és massa aviat per a qualsevol afirmació categòrica, però d'entrada les informacions que difonen les agències i els mitjans de comunicació apunten a un abandó de la figura del Conseller Primer, i la seva substitució pel més tradicional càrrec de Vicepresident(s). De fet ni se sap si n'hi haurà més d'un, de Vice. Si és així, i l'altre és Saura, de poc li haurà servit a Carod tindre la clau i el clauer, i si a sobre n'hi ha 3 i el tercer és Castells, doncs menys encara. Passarà a ésser un "par", un igual entre segones files (per molt que li pesi al Sr. Saura, que poca cosa sembla que tindrà a fer dins el tri2.0).

Les informacions també indiquen que ERC tindría, a banda de la/una Vicepresidència, cinc conselleries, la qual cosa confirma el poc rendiment que n'haurien extret de la negociació. Obviament fóra interessant de conèixer els termes de l'oferta convergent, però no és difícil d'imaginar que a banda del Conseller Primer els republicans haguéssin obtingut com a mínim sis conselleries addicionals.

La única dada, tot i que serà poc visible i de difícil justificació davant el sector més nacionalista del seu electorat (i si no visiteu les webs dels diaris i fixeu-vos en els comentaris deixats pels internautes) és la incorporació a la "carta als reis" coalicional de un conjunt de càrrecs extra-executius, de sottogoverno, als que ERC també vol optar. Es un argument ben portat, i del que sembla que en pugui saber la "paternitat" -suposo que compartida- tot i que corre el perill de ésser una magnífica excusa per furtar als republicans un major protagonisme en l'executiu. Per cert que les manifestacions des de files socialistes sobre que la forma de governar i prendre decisions del nou executiu "deixi molt clar el lideratge del President Montilla" em preocuparien, si jo formés part de l'equip negociador.

Ara bé, com ja és més que evident, "els pactes els carrega el diable". Apa, i bona nit!!!