Oportunismo electoralista (e inconstitucional...)

En el transcurso de las últimas semanas hemos asistido a repetidas manifestaciones (algunas de lo más descabelladas por anti-estatutarias e inconstitucionales) por parte de la cúpula de CiU en relación a la futura ley electoral de Catalunya. En buena parte de estas afirmaciones se pedía, por ejemplo, condicionar la formación de gobierno (esto es, la investidura del presidente de la Generalitat) en favor de la formación más votada, obviando el principio del juego parlamentario de mayorías y minorías.

Hoy nos despertamos con otro actor que se suma al carro de estas peticiones insensatas, y que llama poderosamente la atención por ser peticiones CLARAMENTE inconstitucionales. Efectivamente Mariano Rajoy y el PP empiezan a calentar las baterías pre-electorales con el reclamo de una reforma de la Ley Orgánica del Régimen Electoral General (LOREG) anunciando como principal propuesta que sean las formaciones por encima del 30% de los votos las únicas que puedan formar gobierno, en el bienentendido que sería la que obtuviera mayor porcentaje de votación quien sería la única depositaria de la capacidad de investir a su candidato.

Realmente da pena (por no emitir algún otro calificativo susceptible de querella civil) que tengamos unos representantes políticos que, sin mayor empacho, se lancen a emitir proclamas de contenido claramente ilegal cuya emisión parece responder única y exclusivamente a confundir a los ciudadanos mediante discursos demagógico-populistas.

El problema no está en la capacidad de negociación para la conformación de mayorías alternativas (aunque sí lo es para las formaciones que se han mostrado absolutamente incapaces e incompetentes para tal fín, curiosamente las que emiten dichas proclamas...), sinó que nuestro(s) sistema(s) electoral(es) debe revisarse en otro orden de cosas.

Tal y como se ha propuesto desde la Comisión de Expertos creada a instancias del Gobierno de la Generalitat y de la que tuve el honor de formar parte, las reformas deberían dirigirse a (como mínimo) revisar el ya caduco sistema de listas cerradas y bloqueadas, la adopción de las nuevas tecnologías como canales complementarios para la emisión del voto, el establecimiento de mecanismos para incentivar la participación y, otrosí, la revisión del número y magnitud de las circunscripciones (sobretodo en este caso para las elecciones al Congreso de los Diputados).

Lo demás son puras puñetas demagógicas, que sólo conseguiran bloquear el debate y, como siempre sucede en estos lares, aparcar una reforma que (como la del Senado) hace tiempo que clama al cielo.

Por cierto, una de las riquezas de nuestro sistema político (véase Catalunya) es el acomodo y el protagonismo de las formaciones minoritarias. No vayamos a tirar al bebé con el agua sucia...

Una de freda i una de calenta...

Quina és la freda? doncs que fa més d'una setmana que vàrem lliurar el nostre informe de la comissió d'experts per a les bases de la futura (esperem-ho) llei electoral catalana i encara no tenim data per comparèixer davant els portanveus dels grups parlamentaris...
Vejam, ara no serem pas ingenus, però si realment hagués cregut que seria posar l'informe en un calaix... no sé si pagava la pena tres mesos de feina, discussions, cessions, renúncies, acords... per no res...

Quina és la calenta? doncs que el bon amic Joan Ridao, a qui equiparo amb els millors polítics contemporanis catalans (pocs, eh?, comptadets amb els dits d'una ma...) ha estat aclamat com a cap de llista de les legislatives per ERC. Ara només li desitjo molta sort i, sobretot, reeditar el grup parlamentari propi, perquè en cas contrari seria un trist final per a un dels millors parlamentaris que Esquerra pugui tindre en molt de temps... (i em sembla que de quadres preparats no en van pas sobrers.. oi?)

Article de Laia Balcells

Avui la Laia Balcells ha publicat un article molt interessant a El Periódico que us en recomano la lectura. Tant de bò fóssim més els que defensem la política coalicional i les dinàmiques de negociació interpartidista.
Felicitats Laia per l'article: breu, concís, interessant i enriquidor.

També el podeu llegir AQUI (si no us va bé l'enllaç del títol del post...)

Unió Mallorquina

Como ya he señalado en diversas ocasiones, los estudios sobre los gobiernos de coalición (y sobre las coaliciones políticas) en España son aún demasiado escasos. Y ello es especialmente sorprendente tras la celebración de elecciones como las del mes pasado, de ámbito autonómico y local, en la que las dinámicas coalicionales aparecen con toda su intensidad.

Tenemos la suerte de contar con una multiplicidad de casos que habrían de ser terreno abonado para la generalización de estudios, tanto de caso como comparados, de dichos procesos de formación de gobierno.

Particularmente hoy quiero llamar la atención sobre el caso balear, en el que la actuación de UM (Unió Mallorquina) y de su líder, Mª Antonia Múnar, está ofreciendo en cada proceso electoral verdaderas lecciones de negociación interpartidista y de rendimiento coalicional envidiable por muchas formaciones políticas. Bien es cierto que la insularidad juega un papel muy importante -como por otro lado también lo juega en el caso canario- pero la capacidad de decisión y de maniobra de UM en relación a CC es absolutamente distinta.

Ahora que por fín las clases se terminaron y los examenes casi también, espero poder ahondar en las experiencias coalicionales surgidas tras estas elecciones, por lo que animo a quien esté interesado a colaborar abierta y solidariamente con el análisis.

Presentació de la revista "Eines"

El proper dijous 21 de juny se celebrarà la presentació de la revista de reflexió política "Eines" patrocinada per la Fundació Josep Irla, a partir de les 19 hores al Pati Manning. Hi esteu convidats.

Dinàmiques coalicionals (II)

Per l'anàlisi de Vic, veieu la pàgina de l'Avui referenciada al títol o AQUI

Dinàmiques coalicionals (I)

Després de tants dies sense cap post arriba l'hora de tornar a aquesta costum que, certament, cal exercir-la amb una mica de paciència i temps (que habitualment no tenim). Les darreres eleccions locals i autonòmiques a 13 CCAA han posat sobre la taula múltiples escenaris on les dinàmiques coalicionals de ben segur que s'activaran. Navarra, Balears o Canàries semblen ser els principals punts d'interés i sense cap mena de dubtes en els propers dies veurem què succeix i ja ho comentarem.

En l'àmbit local les eleccions han estat també força mogudes, sobretot al nostre país. La breu recomposició de forces a l'Ajuntament de Barcelona, la irrupció de formacions radicals a bona part d'ajuntaments catalans i les possibilitats de canvis substancials en les aliances a bona part de la geografia catalana mereixen un comentari.

Deixeu-me que comenci avui amb l'esdeveniment més proper en el temps i que, ahir, em va agafar absolutament per sorpresa: la decisió d'ERC de no reeditar el pacte tripartir al cap i casal.

Vaig asssebentar-me de la noticia per una trucada d'una periodista del programa del Toni Clapés a RAC 1 a les 3 de la tarda, passejant tranquilament per Barcelona. La meva primera impressió -espontània- va ser que aquesta era una declaració habitual dins el context negociador d'un govern de coalició. Així, atesos els resultats i la davallada per sota d'IC-V era força lògic que Portabella intentés de forçar la situació per tal de no patir una disminució massa forta dins del cartipàs del proper consistori barceloní.

Vaig accedir ràpidament a un ordinador i un cop sentides les seves declaracions (gràcies al magnífic invent del youtube...) i feta una reflexió més serena la meva percepció va anar modificant-se. En primer lloc vaig creure'm la seva decisió -com així s'ha confirmat amb el recolzament crític, però recolzament unànim de la federació de Barcelona- i acte seguit vaig començar a pensar en termes purament de dinàmica coalicional o, si ho voleu, de teoria coalicional.

Aquí em va venir com un tret el concepte de Kaare Strom de "Diferencial d'influència política", que ras i curt ve a dir que aquells partits que percebin que poden obtindre millors rendiments restant a l'oposició que no pas accedint al govern decidiran de no incorporar-se a una coalició. De tant simple que sovint es deixa de banda!!!

D'exemples, els que volgueu!!!

Si a més hi afegim que l'artº 196 de la LOREG permet que l'alcalde, en cas d'absència de majoria absoluta, sigui el líder de la formació més votada, ja tenim el dibuix del context de la decisió. Esquerra no impedeix que Hereu, els socialistes i els ecosocialistes accedeixin al govern... però es reserva una capacitat molt gran de decisió per a les qüestions clau en el decurs de la legislatura municipal. Més enllà del tòpic de l'equidistància, el cert és que la suau recomposició de forces permetrà a Esquerra i a Portabella de poder decidir -o si més no condicionar fortament- decisions que seran claus en el futur de la ciutat com el traçat de l'AVE o d'altres qüestions vinculades amb els serveis públics, la immigració o la seguretat ciutadana.

Per si és poca cosa, afegiu-hi el fet que els partits -encara que no ho sembli- introdueixen en els seus càlculs estratègics dues variables molt significatives: la perspectiva electoral futura -i tindrem eleccions legislatives l'any vinent on Esquerra s'hi juga molt, a banda d'aturar la davallada- i la necessitat de garantir la cohesió interna -on per cert ERC haurà d'afrontar en no poc temps un congrès.

Quina possibilitat d'èxit té aquesta estratègia a mig i llarg termini? Doncs precisament aquest èxit rau en la capacitat de mantindre-la. Si per les raons que siguin ERC desfà el camí, ara que ja ha passat el punt-de-no-retorn de l'opinió pública els efectes no seran negatius, seran catastròfics.

Demà, si puc, us comento el tema de Vic i rodalies, que també n'hi ha per sucar-hi pa!!!

Entrevista a COM Radio

Us invito a escoltar la meva participació al programa de la Glòria Serra a COM Ràdio. Els comentaris seran benvinguts!!!

http://www.comradio.com/flash/reproductor/reproductor.asp?kin_audio=33748

Conferència del Prof. Gianfranco Pasquino

El Professor de la Universitat de Bolònia (Itàlia), Gianfranco Pasquino, prendrà part el proper dimecres 25 en el seminari que sobre formació de governs de coalició estem realitzant a l'ICPS, com una de les activitats del Grup de Recerca sobre Coalicions (UB-ICPS).

A més, el dijous 26, impartirà una conferència "La reforma en Italia: la historia interminable", en la que passarà revista a tot el procés reformador que viu el país italià des de diferents punts de vista.

La cita és a l'ICPS el dijous 26, a les 18 hores. Hi esteu convidats.

Nuevo artículo sobre gobiernos de coalición

Novedad:

Nuestro colega y compañero en el Grup de Recerca sobre Coalicions (Grupo de Investigación sobre Coaliciones), el Dr. Joan Ridao (URV), acaba de publicar un Working Paper en el ICPS sobre Les coalicions polítiques a Catalunya. El cas del govern catalanista i d’esquerres del que os recomendamos su lectura.